BOONPARN.jpg

Per quina raó vas decidir rodar els videoclips de THE PAINS en Super 8?

Va ser una idea de la banda d’utilizar el Super 8, i vaig tenir la sort poder ajudar a executar aquest projecte. En Kip (Kip Berman) volia fer un videoclip en super 8, i la meva amiga Peggy Wang (teclista de THE PAINTS OF BEING PURE AT HEART en aquell moment) sabia que m’agradava rodar en Super 8, així que va suggerir que jo era una persona amb la qual etestaria bé treballar. Afortunadament, un cmic m´havia telecinat recentment una bobina de Super 8 que havia rodat, així que vaig tenir algunes imatges en Super 8 per muntar una petita mostra per presentar a la banda, i em van contractar! Aquesta és la mostra que vaig presentar als PAINS, és un clip de la meva banda HOTCHKISS: 

Quina càmera i pel·lícula vares utilizar?

Les meves càmeres s´havien ofegat a l’huracà Katrina, així que vaig utilitzar una Canon 518 que vaig comprar usada just abans del rodatge. No vaig tenir temps ni per rodar un rotllo de prova,  pero la càmera que vaig aconseguir va resultar ser màgica. La utilitzar pel·lícula Kodak Ektachrome 64T.  Kodak va deixar  de  fabricar apuesta pel·lícula, però he sentit que la tornen a producir, tot i que no n´estic segur… Teniu informació de la càmera aquí:

http://super8wiki.com/index.php/Canon_Auto_Zoom_518

Tens projectes futurs en Super 8?

No he fet servir Super 8 des de ja fa alguns anys, però m’agradaria fer alguna cosa de nou en aquest format. Ara mateix, les meves càmeres están espatllades, ja que el segón videoclip que vaig rodar per als PAINS va ser durant una nevada a ple l´hivern. Crec que la càmera es va congelar (rises). M’encantaria tenir una Canon 814, i també sé que Kodak està fent una nova càmera Super 8 amb característiques modernes que demostren que Super 8 segueix sent un mitjà important. Hi ha alguna cosa molt especial i cálida (“warm” diu ell) quan es tracta d’utilitzar qualsevol tipus de película fotoquímica.

BOONPARN2

A casa teva, els teus pares, tenien càmera de Super 8 o similar?

És una bona pregunta! El meu pare, un microbiòleg, era un àvid fotògraf amateur de 35mm i filmava pel·lícules casolanes en Super 8. Mai va fer servir música digital. També era molt talentós. Les seves fotografies són sorprenents. Era divertit també veure´l preparar el projector per veure pel·lícules de Super 8 que feia de la nostra família viatjant cap a casa a Tailandia  Quan em vaig fer més gran em va deixar utilitzar la seva càmera,  quina emoció! Aquí podeu veure una pel·lícula en Super 8 de la meva família:

SARAHANSE.jpg

Perquè utilitzeu el Super 8 per a fer videoclips en ple Segle XXI?

Feia anys que realitzem pel·lícules experimentals en formats digitals, però sempre havíem pensat que seria genial provar el cinema analògic. Ens encanta la textura i l’atmosfera, les veladures i les ratlles. No sabíem el que implicaria ni el que costaria, de manera que ho anàvem deixant de banda. Però l´any 2016, vam veure una pel·lícula de ciència ficció Super-Lo-Fi i experimental al Festival d’Alchemy Film and Moving Image a Scottish Borders, anomenat “Silver” del cineasta experimental canadenc, Allan Brown. Ens va intrigar i entusiasmar. Després, ens vam trobar amb en Allan Brown i la seva parella a la cua d’un cinema. Tots dos eren molt agradables i van estar molt contents d’escoltar que ens havia agradat la seva pel·lícula. Nosaltres els parlarem sobre el referèndum d’independència escocesa i ells sobre la campanya d’independència dels ciutadans quebequesos. També vàrem parlar una mica de Catalunya. La pel·lícula d’Allan Brown i la nostra breu conversa amb ell ens va fer pensar: “hem de provar-ho”. Així que vam investigar i finalment vàrem comprar alguns equips barats a Ebay i un paquet prepagat de cartutxos Kodak TRI-X i Vision3, incloent-hi el processament i escaneig en alta definició a Gauge Film. I ens vàrem fer adictes immediatament! La nostra primera pel·lícula, “SuperFly Super 8 circa Nineteen Seventy Seven”, va funcionar bé per a nosaltres. Va ser seleccionada per al concurs del curtmetratges del Festival de Cinema d’Edimburg i es va projectar al London Short Film Festival. “Anna of my Seventy Two Senses (Merzfrau III)” va ser la nostra experiència Dadaista amb pel·lícula revelada a casa amb Caffenol (cafè, vitamina C i carbonat de sodi) que després varen ratllar i pintar a mà directament la pel·lícula.

SuperFly.jpg

Quines càmares heu utilitzat per a rodar-los?

Les nostres primeres càmeres van ser una Canon 514XL i una AGFA FAMILY. Ara utilitzem una sonora Sankyo, que és genial.

Els vostres clips són força experimentals, expliqueu-nosquines tècniques i emulsions utilitzeu.

No tenim gaires diners, i ens adonarem que podíem comprar d’alguns estocs de pel·lícula Kodachrome 40  caducada a granel, cosa que ens permetria rodar molta pel·lícula. També vam voler informar-nos sobre com revelar-ho nosaltres mateixos, cosa que reduiria encara més els costos. Ja no es pot processar en color el Kodachrome 40 en color, per però sí que es pot produir un negatiu de Blanc i negra amb la recepta de Caffenol. Ens agrada l’art Lo-Fi de totes maneres, així que l’aspecte granulat i ratllat no ha estat mai un problema per a nosaltres.

Teniu pensar seguir rodant més projectes en Super 8?

Sí, tenim previst rodar molt més en Super 8 o 16mm. Ens encanta. Volem provar més processos de color utilitzant productes químics C41.

Penseu que el Super 8 te futur per a artistes o creadors audiovisuals professionals o amateurs?

El Super 8 definitivament té un bon futur per a artistes i cineastes, fins i tot en el segle XXI. Es pot utilitzar de moltes maneres. Si vols, pots ser un purità analògic i no utilitzar mai equipaments o processos digitals. O pots crear obres d’art o obres experimentals noves amb un híbrid analògic i digital. Això ens resulta molt interessant: tant allò que és vell com allò que és nou.

Els vostres pares tenien càmera de Super 8? O com va ser el vostre primer contacte amb el petit format cinematogràfic?

No, els nostres pares no tenien cap equip de cinema quan érem petits. Teníem familiars amb molts equips fotogràfics, però feien fotografies, no pel·lícules. El nostre primer contacte amb el cinema amateur va ser quan, com a adolescents, aconseguírem agafar càmeres de vídeo. Era l’era analògica, per la qual cosa l’edició consistia a copiar imatges de la càmera de vídeo a un altre vídeo, i utilitzar el botó de pausa als punts d’edició. Va ser molt desconcertant i sempre hi havia molts defectes i errors, però hem après molt. Més tard, l’arribada de la filmació i l’edició digital va fer-ho tot més fàcil, i els resultats eren de millor qualitat. Sarahjane va intentar provar una càmera Super 8 qua era estudiant d’art, filmant imatges d’aus en un viatge a Amsterdam, però, a part d’això, la nostra primera experiència en la realització de Super 8 va ser realment quan vam comprar l’equip i la pel·lícula Kodachrome i vam provar-ho fer tot per nosaltres mateixos.

CAITLIN.jpg

Per què vàreu decidir rodar els vostres clips a Super 8?

Vàrem començar a treballar en el món del cinema per fer els nostres propis vídeos musicals. Sempre ens ha agradat la image i la textura fílmica de la pel·lícula fotoquímica. Pensa que també gravem la nostra música en cinta en un petit estudi analògic, així que és natural que triéssim pel·lícula cinematogràfica per als nostres vídeos. El Super8 és un format una mica més accessible i assequible, i ja teníem una càmera.

Quines càmeres utilitzeu?

La nostra càmera principal és una Canon AutoZoom 814 de finals dels anys 60. És una càmera molt fiable que el propietari original, l´amic d´un familiar, ens va regalar. També fem servir un Nizo S80 que trobarem en un mercat de segona mà, que és molt agradable d´utilitzar. La lent de la Canon és una mica més ràpida (f1.4) però la Nizo té una mica més de zoom, de teleobjectiu.

Duo-In-Studio.jpg

Quines pel·lícules utilitzen? Us agrada experimentar amb diferents emulsions o pel·lícules caducades?

Utilitzem totes les emulsions de Kodak disponibles: Tri-X, Vision 3 50D, 200T i 500T, així com Ekatachrome 100D (que fins fa poc encara es venien a cooperatives cinematogràfiques aquí a el Canadà durant un temps després de que deixessin de fabricar-la). Realment ens agradaria experimentar amb diferents emulsions, però malauradament les marques europees com Adox i Wittner són bastant costoses si les has de comprar amb el feble dòlar canadenc. Ens agradaria que la pel·lícula Kodak Plus-X estigues disponible, ja que va ser una emulsió que mai no vam tenir l’oportunitat de provar. També hem experimentat una mica dibuixant sobre pel·lícula, que hem projectat durant una presentació en directe, i ens agradaria utilitzar-lo per a un vídeo. Una cosa que també ens agradaria provar en el futur és experimentar amb impressió òptica, ens agrada el “look” en què es visualitzen rètols i   efectes rodats de forma tradicional, com les dissolucions o els encadenats. De fet, ens agradaria fer un vídeo sense la’s de cap ordinador, muntant amb empalmaes físics per després obtenir un positiu.

Esteu pensant a fer més produccions en aquest format? Creieu que és un format amb futur per a artistes o cineastes professionals?

Actualment estem treballant en el nostre primer vídeo de 16 mm, filmat amb pel·lúcula Vision 3 500T i usant un Bolex EMB llogada, que està convertida a Super 16. Però sí, encara estimem a Super 8 i tenim alguns cartutxos al congelador que planegem utilitzar aviat. Creiem que té futur, segur!

Els vostres pares varen tenir càmera de Super 8 quan ereu nens? 

Ningú de nosaltres tenia càmeres Super 8 de petits. 

Així doncs, quin va ser el primer contacte amb el cinema de petit format?

Probablement, el primer contacte amb el Super 8 per a qualsevol de nosaltres va ser el documental de Dave Markey ‘1991, The Year Punk Broke’ (NdT: documental rodat en Super 8 sobre el tour que fa fer la banda de rock alternatiu americana Sonic Youth per Europa l´any 1991).

MARC MARTI.jpg

Per quina raó vas decidir rodar els videoclips de Pleasant Dreams i Kitsch en format Super 8?

En el cas de Pleasant Dreams, la seva cançó parlava de viatges. Interiors, però viatges al cap i a la fí. I si els viatges tenen alguna textura, indubtablement és la del Super-8. En aquest cas, a més, calía fer el videoclip ben aviat perquè la data de llençament del disc estava massa a prop, així que vaig reciclar les meues pel·lis de viatges i només es va filmar l’escena de la festa inicial per a lligar-lo tot. Per als Kitsch ja havia fet uns quants videoclips (Oceà, Glaucoma, Desdeny) i en vaig fer un altre posterior (Traspàs, de Kitsch a la Cova), però Dominis és l’únic que es va fer en super-8. 

Qué va pensar la banda? Coneixien el format?

Juanjo, el cantant i compositor dels Pleasant Dreams, es dedica a l’audiovisual i coneixía el format, així que tant a ell com al Pere els va semblar perfecte. I els Kitsch han acceptat totes les idees que els he anat proposant i en eixe cas el super-8 anava de perles.

marc marti.jpg

Quina càmera vares utilitzar?

La càmera va ser una Bauer A508, i si no recorde malament, algun pla fet amb la Nizo 4080, però principalment la primera.

Has fet moltes més coses en Super 8, tens més projectes en ment? 

Tinc algunes idees pendents, però quan faig Super-8, excepte en el cas de videoclips o algun curtmetratge, comence a treballar de manera més espontània. El poder realitzar sol totes les fases del procés és molt alliberador i em porta a fer treballs diferents dels que faría en altres formats més grans. També vaig engegar fa pocs mesos el laboratori Filmina, de Super 8 entre altres formats (filminalab.com).

Creus que el Super és un format encara útil per artistes o realitzadors?

El Super-8 en sí per descomptat que és útil a nivell creatiu o professional,com qualsevol altre format, siga 35mm, digital, pixelvision o VHS. Tot són ferramentes amb diferents possibilitats

Els teus pares, tenien càmera de Super 8?

No, el Super-8 sempre ha segut, a nivell domèstic i en la majoria dels casos, cosa de gent amb un nivell adquisitiu alt. El que si feia el meu pare eren sessions de diapositives i d’ahí em ve l’afició pel cinema i la fascinació per l’imatge projectada. El primer contacte amb el Super-8 va ser a casa d’un amic seu, que ens va projectar les filmacions d’un viatge a París. Això va ser amor a primera vista!

 

oriol-barbera.jpg

Per quina raó vas decidir rodar el clip de Vivial Girls en Super 8, i què va pensar la banda sobre el format?

En realitat, tenia moltes ganes de rodar alguna cosa en Super 8. El clip va venir com una excusa per fer alguna cosa en aquest format. Vaig gravar-lo i després vaig parlar amb la banda sobre la possibilitat de fer el clip. A la Banda li va agradar molt la idea, i aquest format donava una nova personalitat a la idea

Recordes la càmera i emulsió que vares utilitzar?

La càmera és una Canon 1014, l’emulsió era Kodak vision3, no recordo exactament la sensibilitat.  

Tens altres projectes futurs en Super 8? Creus que és un format útil per artistes o/i realitzadors audiovisuals a nivel professional?

Ara mateix no tinc res pensat en Super 8, l’última vegada que vaig rodar en super 8 va ser el 2014 i la càmera va començar a donar-me problemes. Aquest any la portaré a reparar i pensaré si faig alguna cosa en super 8. Com que ara visc al Brasil, tinc certes dificultats per aconseguir negatiu i ja no hi ha cap laboratori per tractar el material…. El que sí que tinc pensat és un projecte en 16mm que rodaré al final de 2018, un curt. El Super 8 és un format fantàstic tant per artistes com per professionals. La textura de la imatge, el procés de rodar, el temps d’espera per rebre el material i la incertesa del resultat final creen una relació molt més propera entre el realitzador i la matèria a ser filmada. Rodar en Super 8, 16mm i 35mm, en comparació al digital, és una manera d’entendre la nostra professió completament diferent, més respectuosa amb els nostres processos i molt més personal.

A casa teva, els teus pares, tenien càmera de Super 8 o com, va ser el teu primer contacte amb aquest format?

Els meus pares no feien servir super 8. El meu primer contacte amb super 8 va ser als 25 anys, un amic meu va comprar una càmera i la va comnençar a fer servir. Després de veure el resultat, vaig decidir comprar una càmera de super 8 i començar a rodar, ja que el material final em semblava molt més proper a la sensació visual que volia assolir que no pas el de les càmeres digitals.


daniela titol.jpg

Fa anys que fas videoclips rodats en Super 8, per quina raó?

Treballo en Super 8 des del 1999, aquell any vaig fer el meu primer curtmetratge “Les mucamas asesinas”, i em vaig enamorar del format. Es podria dir que sóc una realitzadora que treballa principalment en Super8, així que va sorgir de forma natural. Aquí podeu veure  un trailer de “Las mucamas asesinas” https://vimeo.com/196072463

Què solen dir els grups quan els comentes que utilizaras aquest  format?

El cantant del grup DIVIDIDOS havia vist projeccions que feia en format original dels meus curtmetratges cada setmana al Morocco, un local mític de Buenos Aires, on acompanyava a diferents músics electrònics. Un dia em van convidar a participar amb dos curts com a fons de pantalla a la presentació del seu disc “Narigón del siglo” a la sala multitudinaria Luna Park. Com els va agradar l’acoblament i va tenir bona acollida entre el públic, em van proposar a través de BMG la realitzaciói amb el mateix estil del videoclip per al llançament “Spaghetti del rock”. Amb en Nacho a Barcelona va passar una cosa semblant, va ser molt estimulant. Primer en Carlos Pradera de la “Mostra Cinematogràfica de petit format” em va oferir filmar un rodet pensant en la cançó “Cien hombres, ni un más”, perquè fos projectat en sincro durant el concert que tancava la mostra (una col·laboració del Minifestival de Música independent). Al Nacho li va agradar molt la unió pel·lícula i cançó, i em va proposar fer-ne un videoclip promocional per al seu disc “Ai …” que va publicar el segell Acuarela. Així que ho vaig fer mantenint gairebé íntegrament el muntatge que havia fet en càmera i afegint només un parell d’imatges d’ell al costat del mar filmades i amablement cedides per en Carlos Pradera. Pel que sé, va estar ben posicionat en el rànquing de millor videoclip a Espanya 2010 segons la revista Rock de Lux. 

Quina càmera i emulsió vas utilitzar per al clip del Nacho Umbert?

La càmera va ser una Minolta XL 440 sound, la pel·lícula blanc i negre Kodak Tri-X 200 ASA

daniela cugliandolo

¿Actualmente tens algun projecte en Super 8? Creus que és un format amb futur o present per a creadors audiovisuals?

Tinc material filmat aquí on visc ara, a Eivissa, en el que hi ha multa naturalesa i algun personatge que es fon en ella. Ho estic editant. Per sort per als que estimem el format segueix sent possible rodar una pel·lícula i gaudir del petit cel·luloide. Ennel meu cas cada vegada més el resultat final es nodreix de la hibridesa amb el digital

Una curiositat per acabar… A casa, de petita, teníeu càmera de Super 8?

No, vaig tenir la meva primera càmera fregant els 30.

Anuncios