CAITLIN LONEY & PETER WOODFORD

CAITLIN.jpg

Per què vàreu decidir rodar els vostres clips a Super 8?

Vàrem començar a treballar en el món del cinema per fer els nostres propis vídeos musicals. Sempre ens ha agradat la imatge, la textura fílmica, de la pel·lícula real. Pensa que també gravem la nostra música en cinta en un petit estudi analògic, així que és natural que triéssim pel·lícula cinematogràfica per als nostres vídeos. El Super8 és un format una mica més accessible i assequible, i ja teníem una càmera.

Quines càmeres utilitzeu?

La nostra càmera principal és una Canon AutoZoom 814 de finals dels anys 60. És una càmera molt fiable que el propietari original, l´amic d´un familiar, ens va regalar. També fem servir un Nizo S80 que trobarem en un mercat de segona mà, que és molt agradable d´utilitzar. La lent de la Canon és una mica més ràpida (f1.4) però la Nizo té una mica més de zoom, de teleobjectiu.

Duo-In-Studio.jpg

Quines pel·lícules utilitzen? Us agrada experimentar amb diferents emulsions o pel·lícules caducades?

Utilitzem totes les emulsions de Kodak disponibles: Tri-X, Vision 3 50D, 200T i 500T, així com Ekatachrome 100D (que fins fa poc encara es venien per cooperatives cinematogràfiques aquí a el Canadà durant un temps després de la seva interrupció). Realment ens agradaria experimentar amb diferents emulsions, però malauradament les marques europees com Adox i Wittner són bastant costoses si les has de comprar amb el feble dòlar canadenc. Ens agradaria que la pel·lícula Kodak Plus-X estigues disponible, ja que va ser una emulsió que mai no vam tenir l’oportunitat de provar. També hem experimentat una mica amb dibuixar sobre pel·lícules, que hem projectat durant una presentació en directe, i ens agradaria utilitzar-lo per a un vídeo. Una cosa que també ens agradaria provar en el futur és experimentar amb impressió òptica, ens agrada la forma (el “look”) en què es visualitzen títols i   efectes rodats  hem experimentat una mica amb dibuixar sobre pel·lícules, que hem projectat durant una presentació en directe, i ens agradaria utilitzar-lo per a un vídeo. Una cosa que també ens agradaria provar en el futur és experimentar amb impressió òptica, ens agrada la forma (el “look”) en què es visualitzen títols i  efectes rodats de forma tradicionals, com les dissolucions o encadenats. De fet, ensa gradaria fer un vídeo completament sense l’ús d’un ordinador, muntar amb empalmaes físics per després obtenir un positiu.

Esteu pensant a fer més produccions en aquest format? Creieu que és un format amb futur per a artistes o cineastes professionals?

Actualment estem treballant en el nostre primer vídeo de 16 mm, filmat a Vision 3 500T usant un Bolex EMB llogada, que està convertida a Super 16. Però sí, encara estimem a Super 8 i tenim alguns cartutxos al congelador que planegem utilitzar aviat. Creiem que té futur, segur!

Els vostres pares varen tenir càmera de Super 8 quan ereu nens? 

Ningú de nosaltres tenia càmeres Super 8 de petits. 

Així doncs, quin va ser el primer contacte amb el cinema de petit format?

Probablement, el primer contacte amb el Super 8 per a qualsevol de nosaltres va ser el documental de Dave Markey ‘1991, The Year Punk Broke’ (NdT: documental rodat en Super 8 sobre el tour que fa fer la banda de rock alternatiu americana Sonic Youth per Europa l´any 1991).

Anuncios